CURS 2013-2014

Enguany, el grup del blog és 2n Bat E (els que el curs passat eren 1r Bat E).
Ara (curs 2012-2013) els alumnes són de 1r bat E (batxillerat de les arts escèniques i batxillerat de les arts plàstiques), de la matèria comuna.
Curs 2011-2012: Ja és el tercer any consecutiu que treballem en aquest blog. Els alumnes, també de la matèria de modalitat de Literatura catalana, són del batxillerat de les arts escèniques (1r BAT E).

El bloc continua aquest curs!!

Els alumnes de Literatura Catalana (optativa de modalitat, 2n Bat) del curs 2010-2011 agafen el relleu dels seus companys, que van iniciar aquest bloc amb moltes ganes i il·lusió. Des d'aquí, una abraçada molt forta per a tots i el desig que tingueu molta sort en les vostres noves activitats fora de l'institut (estudis, treball, amor...). Ja sabeu que podeu seguir col·laborant i aportant-hi les vostres dèries literàries. Fina.


Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany
Benvinguts al bloc de Literatura catalana creat per alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus (curs 2009-2010). Hi trobareu informació sobre els autors treballats a classe però, sobretot, poemes, frases, textos que ens agraden, fotos d'activitats realitzades (ruta literària, visites culturals, alguna celebració ben dolça...); en definitiva, una bona mostra de tot allò que la literatura ens aporta!

No et facis posar cendra:

En aquest enllaç trobareu abundant, i molt interessant, informació sobre el concepte de religió que tenia Joan Maragall:

http://www.vilaweb.cat/noticia/preview/3787395



Montserrat Roig

Aquí hi ha força dades sobre la novel·la Ramona, adéu i la seva autora:

dimecres, 29 de maig del 2013

Doncs, jo dic que no! -discrepà el vell Antoniet, el calafat, mentre reparava el timó del Sant Mateu, que s'havia malmès en amallar-se el llaüt davant per davant d'Ascó.
-Vas errat!
-¿Què t'hi jugues?
-El que vulguis.
-¿Una ampolla de conyac?
-Com si vols una dotzena...
-Quina fanfârria!

Ens a cridat l'atenció aquesta part per qué ens va recorda a la típica aposta de cuan ets al bar amb algu i no hi esteu dacord, comences a discutir i acabes per fer l'aposta.







Eric Costa
Jordi del Estal



Ariadna i Piedad

Paraules des d'un oliver

M'ha entrat una gelor al cor!
Guaita, és que em tremolen les cames…
Què sé jo el que m'has semblat: una
fantasma, una ànima en pena o, encara
pitjor, una mala peça, perquè ara, amb
això dels cotxes, tothom va amunt i
avall sense control i els dies de festa
s'escampa per aquest terme de la nostra
vila una allau de forasterots que esvera...

Hem escollit aquest fragment perque és el començament d'aquesta curiosa historia i ens situa una mica en el context.


UN BARRIL DE SABÓ MOLL
Uns núvols d'estalzí baixaven per l'Ebre i s'ataconaven damunt la vila, gairebé a frec dels fumerals; dic d'estalzí i no dic mentida perquè pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols. Fins i tot l'aire de tronada que esventava la polseguera per les cantonades tenia el color negrós.


-Hem escollit aquest fragment per la importància que se li dona al temps durant tota la obra. Ens descriu un dia fosc pels núvols amenaçadors de pluja, com si ens insinuéssin que s'esdevindria algun fet, que acabarà mullants els carrers de Mequinensa.
-Aquesta imatge al·lusiva és el port de Mequinensa antiga, quan encara no se l'havia engolit el pantà, i aquest port era el destinatari de tots els barrils de sabó moll. 
 
Pau Molluna
Júlia Hernández
 

Amor fatal en decúbit supí



''Gairebé tot seguit d'haver gosat confessar-se la terrible, estremidora, espantosa i amarga veritat, el senyor Gervasi Fenolleda tornà a sentir fred, i , enmig de l'angoixa que se'l menjava viu, en el seu cervell començà a obrir-se pas la idea -més aviat pedestre, gens adient amb el trasbals espiritual del moment- que havia de vestir-se amb urgència, si no volia convertir-se en una cosa encara més lamentable que un adúlter: un adúlter amb pulmonia doble.''


Hem escollit aquest fragment (del llibre El Cafè de la Granota) perquè ens ha cridat l'atenció com Moncada ha combinat l'humor i la desesperació, dóna un toc d'humor justament enmig d'un discurs interior del protagonista en el qual es lamentava d'haver enganyat a la seva dona. 

Paula Andreu i Laia Pujol

El Cafè de la Granota Jesus Moncad





Amarga reflexió sobre un manat de cebes

-Maleïdes siguin les cebes!-gemagà Manuel la Lloca, entre les estossegades que li produïla fortor de l'aiguardent-.No puc  ni rompre.
Repetí la imprecació mentre s'incorporava i, recolzat a l'espatlla de l'Horaci, emprenia-adolorit vacil·lant i blasfem-el camí de casa seva

Hajar ,David
He triat aquest fragment en que  el protagonista dona les colpes a les cebes , he escullit aquesta pintura que representa el manat de cebes

La Plaga de la Ribera

Tanmateix, res no em va de cara. ¿Que puc fer contra un destí que em té mania i em fa la guitza? ¿Preparo unes sopes escaldades? Tothom es llepa els dits! Pinto les parets del menjador? Ni aquell que li deien el Picasso treu un color més encertat! Ara, que no provi de fer una dolentaria perquè ja estic llest, ja he begut oli. Sembro un bancal de marihuana? Ve un ramat de cabres i es cruspeix la collita!



Hem triat aquest fragment del llibre "El cafè de la granota", perquè expressa el que el presoner pensa per dins, pero ho diu en forma de ironia i de doble sentit. El presoner Valerià fa un monòleg en aquest fragment i demostra una vegada més que no està fet per aquest ofici i necesita unes classes de delinquència.

                                                                             Cèlia Brunet
                                                                             Yasmina Query
 

dimarts, 28 de maig del 2013

Fragment i Imatge Dímitra Sioras

"...No ho comprengueren del tot, però, fins que, unes poques setmanes després, el mateix Granera i dos més
de la mateixa corda, entropessaren i anaren a parar damunt el taüt de la Carmeta Valls -tant fina, ella,
tan primmirada-..."
He triat, la dona més fina i prim mirada, La Audrey Hepburn

SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES

Però jo, després de donar-hi voltes tota la nit, em pregunto: ¿ i si tot allò que m'explicà el senyor apotecari fos veritat? si fos cert que les ànimes dels pobres difunts, per arribar al lloc on viuen els morts, han de travessar un riu amplíssim, com ara tres vegades l'Ebre, per un pas de barca, ¿ què perdries, Miquel, fent una carteta a la senyora Mort, que deu ser l'encarregada d'aquest assumpte, demanant-li plaça de barquer per a quan t'arribi l'hora de tocar el dos d'aquesta vida?


Hem triat aquest fragment ja que ens ha agradat descobrir a la fi la raó de la carta, raó que ens ha fet molta gràcia i pena alhora. És molt admirable la passió que sent aquest home pel seu ofici i molt trista la seva situació perque es tingui que aferrar amb aquesta esperança.
Aquesta foto ens ha semblat adequada ja que reflexa el que seria una situació de màxim plaer per a un barquer com en Miquel.

                          Anna Calero
                          Chaiya Garcia

L'assassinat del Roger Ackroyd. Amanda Garcia i Júlia Estivill

" -Sí, vaig engegar-li una escopetada, al Teodor de Peris. ¿Què en treuria, de negar-ho, si allò que fas d'amagot pensant que no ho veuen ni els teus ulls, l'endemà ho pregonen a tot arreu, i això passà al mig de la plaça, al bo del dia, i ho contemplà mitja vila?-

diumenge, 26 de maig del 2013

Fragment de Delfins, Júlia Moyano i Mar Benach


Fragment:

“Sempre he estat el mateix, he posat la mateixa cara amb la monarquia, la república i la dictadura. Capellans? Capellans. Banderes? Banderes. Capellans un altre cop? Fot-li capellans.”

En aquest fragment el protagonista diu que li és igual qui enterri als altres éssers humans o la manera de fer-ho, a ell només l’importa que tots som persones. I l’hem escollit perquè té un pensament curiós que ens ha cridat l’atenció, ja que molta gent pot estar-hi en contra.



Hem triat aquest quadre, anomenat "El caminante sobre el mar de nubes", ja que ens transmet perfectament el pensament dit anteriorment. Aquest pensament de donar poca importància a les coses.